Sobre la tolerància

Publicat en el diari ARA dissabte 28 d'abril del 2012 http://www.ara.cat/premium/opinio/Tolerancia_0_690530988.html ESMOLET DE PARAULES Tolerància Albert Pla Nualart La tolerància és la capacitat de suportar que els altres pensin de manera diferent en creences que es barregen amb els fonaments de la nostra identitat. Situant-se en el punt mitjà entre l'ortodòxia dogmàtica i el total relativisme crea l'equilibri necessari perquè la civilització avanci. Neix d'una doble humilitat: saber que no hi ha vies d'accés directe a la veritat i reconèixer que sense certeses provisionals no sabem viure. Permet entendre, doncs, que la condició humana ens condemna a anar pel món brandant veritats aparentment incompatibles que es complementen i enriqueixen convivint en la dissidència. Com més profundes, fermes i inefables són les nostres creences, més equipats estem per practicar-la. Com més superficials, vacil·lants i explícites, més necessitem afirmar-les agressivament contra les dels altres. Per això tota creença la posa en perill si en lloc de combregar amb el seu esperit ens arrapem a la seva lletra. I, pel mateix motiu, en tot el que creiem hi ha sempre una essència en la qual no podem ser tolerants sense ser còmplices dels miserables. Res no la fomenta tant com conèixer algú que creient coses molt diferents acabem constatant que, en certs sentits, és millor que nosaltres. Per tenir aquesta experiència, cal primer ser capaç de conviure-hi prou temps amb una mirada neta. No és necessari, però, agafar la màquina del temps ni anar gaire lluny: ho poden fer ara i aquí, per exemple, un català independentista i un espanyol del PP.

Escrit sintètic dirigit, sobretot, als sindicats, als treballadors, a les empreses i als governants

Hui, dia de convocatòria de vaga general en tot l'Estat, serem molt breus. Farem una espècie de servicis mínims i per mitjà d'una frase que podem trobar en la web http://www.neuronilla.com/. Diu així: ¿Cuántas empreses incluyen palabras como "diversión" o "felicidad" en su planteamiento o en su declaración de objetivos?. Es tracta d'una pregunta de Kjell A. Norsdstrom i de Jonas Riddestrales.

Que passeu un bon dia.

Conservem el patrimoni... amb respecte

Hui raonàvem un amic i jo sobre el patrimoni d'Alaquàs i, més en concret, sobre el castell-palau senyorial, del segle XVI. Es tracta d'un monument adquirit fa pocs anys i que, des de la seua adquisició, ha rebut fortes transformacions perfectament qüestionables. Almenys si ens interessa el patrimoni cultural, la història, que els ciutadans pugam accedir a ella i conéixer les arrels del present.

Quan adquirim un bé, sobretot si és cultural, això és, candidat a ser-ho públic (perquè, de fet, l'hem fet possible amb hores i hores de treball al servici del senyor -almenys els nostres avantpassats-), ens interessa tractar-lo amb respecte, amb amor, amb suavitat en les formes.

I no sols parlem del palau-castell, sinó també de l'església amb què comunica. Estos monuments es crearen i es bastiren en una època determinada, amb un estil de vida ben distint a l'actual, amb una manera de concebre la construcció ben diferent i, a més, amb sentit comú.

¿No tenim prou amb el famós teatre de Sagunt, en el qual fou pitjor el remei de reformar-lo d'una manera molt extravagant i, sobretot, d'esquenes a la voluntat popular (la qual ni ha tingut dret a opinar, ni se l'ha consultada de manera oberta abans de fer cap reforma)?

Estos exemples de manipulació (mai millor dit, perquè el mot prové de "mà") ens mostren que necessitem una democràcia popular, una major consciència dels beneficis d'una organització social creativa, oberta a la voluntat popular i a mitjans pacífics d'actuació. Esperem que, com a mínim, no vaja a més.

Si voleu conéixer més detalls, el millor que podeu fer és passejar-vos pel palau. No sols voreu lavabos (i vàters en què quasi segur no vos sentireu còmodes quan aneu a fer de cos), ascensors, sales per a estudi o conferències, sinó una activitat humana molt superior a la històrica. A hores d'ara, per exemple, podem recordar el cas de les coves d'Altamira o el negre de Banyoles.

En síntesi, estem a temps de cooperar en positiu per a gaudir del palau i fer que els nostres familiars, amics, descendents, etc. també puguen vore una part més del patrimoni cultural i en condicions decents i de respecte als nostres avantpassats. El motiu és ben senzill: val més la pena tindre gràcia (creativitat constructiva) que anar de graciós (modern) per la vida.