BENÀGER I FAITANAR

A continuació tenim un document PDF sobre una part de la història de la comarca de l'Horta, ara d'accés públic. 

Agraïxc la col·laboració informàtica de Dani Castillo (juliol de 2011) i de Vicent Palop (maig de 2012), la qual compensa els coneixements a nivell d'usuari que sovint podem observar entre moltes persones de la nostra vida diària o de la població en què vivim.

Que gaudiu d'una part més de la història comarcal i, així, del patrimoni de la Humanitat.

Alaquàs, 8 de maig de 2012.

Nota: En el document informàtic hi ha una errada corresponent al nom de Josep Martí i Gadea. El nom correcte és Joaquim, com figura al llarg de l’estudi quan apareix l’obra Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè.

“TOTS ELS DIJOUS, A L’EIXIDA DEL SOL...”

Estudi històric i lingüístic de l’univers agrícola

contingut en les actuals ordenances de la

séquia de Benàger i Faitanar de 1740

Lluís Barberà i Guillem

Descàrrega del document
Per a descarregar el document, fes click en Descàrrega del document i accediràs a la seua descripció. En acabant prem de nou en "Download 46MB" (en valencià "Descarregar" o "Abaixar") i "Download anyway" (ens permet descarregar en qualsevol cas, encara que no s'haja revisat perquè el document ocupa massa per a una revisió de virus).

El temps de descàrrega pot variar segons la connexió. En qualsevol cas,... paciència i una canya!

Eixamplar la nostra autenticitat

Fa una estona, una persona coneguda em preguntava:
-- ¿Tens previst este estiu fer alguna cosa especial, nova...?
La qüestió era més llarga i, per motius de respecte, hem inclòs només la part aplicable a qualsevol de nosaltres. La resposta, amb claredat, ha sigut:
-- Sí. Treballar més l'excentricitat, l'autonomia i el deixar córrer més coses.

Al meu coneixement, el verb fer va més enllà del seu sentit material i, així, també podem passar al camp de la moral, del desenvolupament de la nostra persona i de l'esperit social i creatiu. ¿No som els qui creem el nostre present i, així (i amb humor positiu i somriures, millor), el nostre futur? ¿No és l'excentricitat una paraula sinònima de llibertat? ¿No és autonomia l'acte de governar nosaltres la nostra vida? ¿No és viure el present, i preparar el futur amb optimisme pacífic (somriure), una manera de deixar córrer el que ja considerem obsolet i, per tant, una porta oberta a la novetat i als canvis positius i en què nosaltres portem la batuta i actuem amb resposta, això és, amb calma i claredat?

¡Ah!, i resulta grat pensar que quan actuem amb autenticitat... desenvolupem més la generositat i la cooperació, entre d'altres valors, a més d'actuar atenent als nostres principis, la qual cosa ens crea benestar. Almenys així ho entenc ara.

Que passeu un bon estiu.