Sobre la tolerància

Publicat en el diari ARA dissabte 28 d'abril del 2012 http://www.ara.cat/premium/opinio/Tolerancia_0_690530988.html ESMOLET DE PARAULES Tolerància Albert Pla Nualart La tolerància és la capacitat de suportar que els altres pensin de manera diferent en creences que es barregen amb els fonaments de la nostra identitat. Situant-se en el punt mitjà entre l'ortodòxia dogmàtica i el total relativisme crea l'equilibri necessari perquè la civilització avanci. Neix d'una doble humilitat: saber que no hi ha vies d'accés directe a la veritat i reconèixer que sense certeses provisionals no sabem viure. Permet entendre, doncs, que la condició humana ens condemna a anar pel món brandant veritats aparentment incompatibles que es complementen i enriqueixen convivint en la dissidència. Com més profundes, fermes i inefables són les nostres creences, més equipats estem per practicar-la. Com més superficials, vacil·lants i explícites, més necessitem afirmar-les agressivament contra les dels altres. Per això tota creença la posa en perill si en lloc de combregar amb el seu esperit ens arrapem a la seva lletra. I, pel mateix motiu, en tot el que creiem hi ha sempre una essència en la qual no podem ser tolerants sense ser còmplices dels miserables. Res no la fomenta tant com conèixer algú que creient coses molt diferents acabem constatant que, en certs sentits, és millor que nosaltres. Per tenir aquesta experiència, cal primer ser capaç de conviure-hi prou temps amb una mirada neta. No és necessari, però, agafar la màquina del temps ni anar gaire lluny: ho poden fer ara i aquí, per exemple, un català independentista i un espanyol del PP.

Escrit sintètic dirigit, sobretot, als sindicats, als treballadors, a les empreses i als governants

Hui, dia de convocatòria de vaga general en tot l'Estat, serem molt breus. Farem una espècie de servicis mínims i per mitjà d'una frase que podem trobar en la web http://www.neuronilla.com/. Diu així: ¿Cuántas empreses incluyen palabras como "diversión" o "felicidad" en su planteamiento o en su declaración de objetivos?. Es tracta d'una pregunta de Kjell A. Norsdstrom i de Jonas Riddestrales.

Que passeu un bon dia.

Conservem el patrimoni... amb respecte

Hui raonàvem un amic i jo sobre el patrimoni d'Alaquàs i, més en concret, sobre el castell-palau senyorial, del segle XVI. Es tracta d'un monument adquirit fa pocs anys i que, des de la seua adquisició, ha rebut fortes transformacions perfectament qüestionables. Almenys si ens interessa el patrimoni cultural, la història, que els ciutadans pugam accedir a ella i conéixer les arrels del present.

Quan adquirim un bé, sobretot si és cultural, això és, candidat a ser-ho públic (perquè, de fet, l'hem fet possible amb hores i hores de treball al servici del senyor -almenys els nostres avantpassats-), ens interessa tractar-lo amb respecte, amb amor, amb suavitat en les formes.

I no sols parlem del palau-castell, sinó també de l'església amb què comunica. Estos monuments es crearen i es bastiren en una època determinada, amb un estil de vida ben distint a l'actual, amb una manera de concebre la construcció ben diferent i, a més, amb sentit comú.

¿No tenim prou amb el famós teatre de Sagunt, en el qual fou pitjor el remei de reformar-lo d'una manera molt extravagant i, sobretot, d'esquenes a la voluntat popular (la qual ni ha tingut dret a opinar, ni se l'ha consultada de manera oberta abans de fer cap reforma)?

Estos exemples de manipulació (mai millor dit, perquè el mot prové de "mà") ens mostren que necessitem una democràcia popular, una major consciència dels beneficis d'una organització social creativa, oberta a la voluntat popular i a mitjans pacífics d'actuació. Esperem que, com a mínim, no vaja a més.

Si voleu conéixer més detalls, el millor que podeu fer és passejar-vos pel palau. No sols voreu lavabos (i vàters en què quasi segur no vos sentireu còmodes quan aneu a fer de cos), ascensors, sales per a estudi o conferències, sinó una activitat humana molt superior a la històrica. A hores d'ara, per exemple, podem recordar el cas de les coves d'Altamira o el negre de Banyoles.

En síntesi, estem a temps de cooperar en positiu per a gaudir del palau i fer que els nostres familiars, amics, descendents, etc. també puguen vore una part més del patrimoni cultural i en condicions decents i de respecte als nostres avantpassats. El motiu és ben senzill: val més la pena tindre gràcia (creativitat constructiva) que anar de graciós (modern) per la vida.

Amb sentit comú creem positivitat

L'anterior alcalde de Bonrepòs i Mirambell, Jesús Raga, va dir una vegada (i això apareixia en "El País"): "Para dirigir, tomar decisiones y pensar en los vecinos lo que cuenta es la cabeza".

Ens podem valdre d'esta sentència:
1) per a fer la nostra vida com a directors d'orquestra (en comunió amb els altres músics i el públic),
2) per a actuar en allò que és beneficiós per a la Humanitat (de què formem part)
i 3) per a pensar en els altres i portar una vida creativa en què el compartir el que som i el que fem vaja unit a l'entrega a la societat i en companyia de les persones que ens fan costat amb la seua ment oberta (amb independència del lloc d'origen i d'altres qüestions de tipus social) i amb les que contactem per primera vegada.

Per tant, ens interessa fer vida com a persones de principis, això és, amb la creativitat, la llibertat i la solidaritat.

Que passeu un bon dia i una bona tardor o primavera d'hivern.

BENÀGER I FAITANAR

A continuació tenim un document PDF sobre una part de la història de la comarca de l'Horta, ara d'accés públic. 

Agraïxc la col·laboració informàtica de Dani Castillo (juliol de 2011) i de Vicent Palop (maig de 2012), la qual compensa els coneixements a nivell d'usuari que sovint podem observar entre moltes persones de la nostra vida diària o de la població en què vivim.

Que gaudiu d'una part més de la història comarcal i, així, del patrimoni de la Humanitat.

Alaquàs, 8 de maig de 2012.

Nota: En el document informàtic hi ha una errada corresponent al nom de Josep Martí i Gadea. El nom correcte és Joaquim, com figura al llarg de l’estudi quan apareix l’obra Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè.

“TOTS ELS DIJOUS, A L’EIXIDA DEL SOL...”

Estudi històric i lingüístic de l’univers agrícola

contingut en les actuals ordenances de la

séquia de Benàger i Faitanar de 1740

Lluís Barberà i Guillem

Descàrrega del document
Per a descarregar el document, fes click en Descàrrega del document i accediràs a la seua descripció. En acabant prem de nou en "Download 46MB" (en valencià "Descarregar" o "Abaixar") i "Download anyway" (ens permet descarregar en qualsevol cas, encara que no s'haja revisat perquè el document ocupa massa per a una revisió de virus).

El temps de descàrrega pot variar segons la connexió. En qualsevol cas,... paciència i una canya!

Eixamplar la nostra autenticitat

Fa una estona, una persona coneguda em preguntava:
-- ¿Tens previst este estiu fer alguna cosa especial, nova...?
La qüestió era més llarga i, per motius de respecte, hem inclòs només la part aplicable a qualsevol de nosaltres. La resposta, amb claredat, ha sigut:
-- Sí. Treballar més l'excentricitat, l'autonomia i el deixar córrer més coses.

Al meu coneixement, el verb fer va més enllà del seu sentit material i, així, també podem passar al camp de la moral, del desenvolupament de la nostra persona i de l'esperit social i creatiu. ¿No som els qui creem el nostre present i, així (i amb humor positiu i somriures, millor), el nostre futur? ¿No és l'excentricitat una paraula sinònima de llibertat? ¿No és autonomia l'acte de governar nosaltres la nostra vida? ¿No és viure el present, i preparar el futur amb optimisme pacífic (somriure), una manera de deixar córrer el que ja considerem obsolet i, per tant, una porta oberta a la novetat i als canvis positius i en què nosaltres portem la batuta i actuem amb resposta, això és, amb calma i claredat?

¡Ah!, i resulta grat pensar que quan actuem amb autenticitat... desenvolupem més la generositat i la cooperació, entre d'altres valors, a més d'actuar atenent als nostres principis, la qual cosa ens crea benestar. Almenys així ho entenc ara.

Que passeu un bon estiu.

"Unus pro omnibus, omnes pro uno"

"Unus pro omnibus, omnes pro uno."

Aquest lema, de la Confederació Suïssa i tot, reflectix l'esperit d'un Estat, amb una cultura democràtica, com també la tenen estats com Islàndia, Holanda, Dinamarca o, com a ciutat, Còrsega (part de França i amb un estatut que la fa singular i que, alhora, respecta la seua singularitat).

I sobre la idea del lema ja ens parla Jean-Jacob Rousseau (nascut a Suïssa), en l'obra Contracte social o Principis de dret polític (1762,  editada a Amsterdam), des de la primera plana fins a l'última, mas que ho faça implícitament, ja que ens escriu amb claredat, síntesi, senzillesa lingüística, calma, obertura per la participació social que busca el major acord possible i la pau per mitjà del diàleg i ens endinsa en un tema interessant a nivell educatiu.

Igualment, el lema, ens anima a compartir la vida des de la contribució individual a la societat, des de la vida centrada en els principis, i des de valors com, per exemple, la generositat, la cooperació mútua i la creativitat. Nosaltres contribuïm a l'Estat i l'Estat col·labora socialment en el manteniment i la millora: cooperació.

Finalment direm que considera el ciutadà com a un major d'edat, és a dir, una persona que té a l'abast la llibertat i, a més, la responsabilitat. Sobretot, des del moment en què passa a la maduresa emocional i obri camins més enllà del dret natural (les relacions amb la família). I també com a una persona amb bondat i que estima la sociabilitat.

Nota: Els estudis més actuals (s. XXI) ens mostren que les persones som altruistes, socials, assossegades i optimistes per naturalesa. Interessant.